Quan la por ens limita

Excuses.

Una bona coartada per no generar un canvi a la teva vida

Hi ha moltes maneres de “mirar cap a una altra banda” per no fer-nos càrrec de la nostra pròpia vida i donar la culpa de tot el que ens passa als altres. Aquesta manera d’actuar és el camí més fàcil i conegut, perquè també és una tendència molt comuna a l’ésser humà per evitar sortir de la zona de confort.

Què és la zona de confort?

A la zona de confort, ho tenim tot controlat: sabem el que tenim, el que creiem que passarà i el que no volem que passi. Ens sentim segurs i protegits. I sobretot exempts de qualsevol perill. Ens sentim còmodes i tranquils.

Però alhora hi ha alguna cosa en aquesta actitud que no ens fa sentir bé. Sentim una insatisfacció i una por que ens paralitza. Tot el que fem és dins una rutina coneguda, que ens agradaria trencar però que no ho fem. Ens sentim protegits. Tenim por del canvi.

Alhora, aquesta actitud tenyeix de certa tristesa cada dia de la nostra vida. Vivim dins d’una “autoprotecció” que mai no ens deixarà saber què podria passar si féssim un canvi. Quines noves oportunitats ens donaria la vida.

Les excuses més comunes

El primer i el més fàcil és pensar: “si tingués més temps”, “si no treballés tot el dia”, “si tingués més diners”, “ja no tinc edat per pensar en aquestes coses”.

Les excuses intenten, en primer lloc autoconvèncer-nos d’aquest missatge limitant, per no fer res, i alhora no sentir-nos malament. “Vull fer-ho però no puc”

El “no puc” com a excusa, és un pretext per no dur a terme el que ens fa por, ens atemoreix per desconegut. I és la millor manera de retallar les oportunitats que poden generar els canvis i el moviment a la teva vida.

Quin efecte produeixen les excuses a la teva vida”

Les excuses ens fan quedar-nos en una actitud passiva i són paranys a nosaltres mateixos. I malgrat que ens “autoprotegeixen”, produeixen un efecte rebot: ens sentim malament per no poder fer allò que ens agradaria. La conseqüència immediata és que ens desvaloritzem, ens maltractem psicològicament. És com un efecte boomerang sobre la nostra autoestima.