L’assertivitat, què és? I com posar-la en pràctica?

En aquest post parlaré sobre l’assertivitat. Avui dia està molt en boca de tots l’intentar ser assertiu, però, tots podem arribar a ser assertius? i com s’aconsegueix comunicar de manera assertiva? es neix sent assertiu o es pot aprendre? em sentiré millor amb mi mateix/a si aconsegueixo expressar-me de manera assertiva en situacions complicades?

Per començar l’assertivitat es va entrenant al llarg dels anys. No es neix sent assertiu, sinó que s’aprèn. Això és una bona notícia perquè significa que tots llavors podem aprendre si volem a comunicar-nos amb assertivitat. Però, què és l’assertivitat? És un estil comunicatiu que implica seguretat i confiança en un mateix/a. Et permet expressar les teves opinions i sentiments als altres respectant-te a tu i respectant als altres els seus drets i les seves opinions també. Una persona assertiva és conscient de les seves opinions, drets, capacitats i limitacions, i pot mostrar-los als altres de manera apropiada, sense ser agressiva, ni manipuladora, ni deixar que els altres ho siguin amb ella.Un principi de l’assertivitat és que també reconeixes que els altres tenen el dret de ser assertius.

La gent que utilitza aquest estil per relacionar-se es caracteritza per:

– Parla honestament i amb claredat per resoldre el problema
– Està satisfeta amb si mateixa, se sent en control
– Coneix els seus drets, sap com defensar-los, alhora que respecta els aliens
– Expressa oberta i directament els seus sentiments, necessitats, idees sense agredir als altres
– Utilitza un to de veu adequat, parla fluïda, missatges en primera persona que expressen opinions i sentiments des del jo: “jo pinso, opino, sento que,…”; Què et sembla, què penses,….
-Parla modulada i fluïda sense vacil·lacions ni muletillas
-Nivell de veu adequat, contacte ocular ferm però no fix, cos i cara relaxats, conducta de cooperació

Si bé és cert, una persona pot actuar de forma assertiva en el treball per exemple, i en l’àmbit familiar no tenir aquest comportament. O de vegades en el treball utilitzes aquesta habilitat de comunicació i de vegades no. Va a dependre de molts factors que et comportis de manera assertiva o no. Puntualitzo això, perquè molts articles i textos et mostren l’assertivitat com alguna cosa que ets o no ets. La uses sempre o no la uses mai. I això és un error que confon a més a les persones i que pot portar al fet que quan no ho ets et sentis decebut/a amb tu mateix/a. O que quan et comuniques d’aquesta manera, ja et pensis que sempre et va a sortir així, i no té per què. Perquè no és una categoria que s’arriba a ser i ja està, sinó que és un estil de comunicació que depèn de com et sentis aquest dia, els estressors de l’ambient, on estiguis, amb qui estàs, com hagis dormit aquesta nit, etc…. que poden influir en la teva forma de comunicar-te.
La idea que m’agradaria transmetre és que l’assertivitat seria com el territori, però el teu portes el mapa, el qual construeixes dia a dia guiant-te per aquest territori. No caiguis en l’error de creure que el mapa és el mateix que el territori (metàfora com la teoria igual que la pràctica) perquè segurament et porta a la frustració ja que hi ha molts condicionants que afavoreixen o interfereixen perquè sempre puguis comunicar-te de manera assertiva.

Encara així continu amb la teoria perquè és essencial tenir el mapa clar…

L’avantatge d’aquest comportament és que sol obtenir-se el que es desitja sense ocasionar trastorns als altres i s’actua a favor dels propis interessos sense sentir-se culpable o equivocat per això. Fora de combat queden formes inadequades com el servilisme i la passivitat, l’agressió o l’engany. Es creen sentiments de seguretat i es reforça la sensació de ser acceptat pels altres, més que res, perquè comences a acceptar-te a tu mateix.

ELS DRETS ASSERTIUS

1. Dret a ser jutge dels meus sentiments
Tenir clar aquest dret és molt important perquè facilita al fet que els altres no ens manipulin si ho intenten. Quan ho apliquem a nosaltres mateixos ajuda a ser capaces de jutjar les nostres pròpies emocions de manera lliure, sense condicionants o opinions externes. Ens guiem pel que nosaltres de manera autònoma sentim i ens validem sense jutjar-nos de manera destructiva. El que aquest dret vol dir és que tens dret a expressar com t’asseguis i expressar el teu empipament, tristesa, alegria, etc. Pot passar que l’altre no estigui d’acord amb el que estàs expressant, però això no significa que no puguis fer-ho. Són dues coses diferents. Un altre tema és que encara que sàpigues que a l’un altre no li va a agradar el que vagis a dir, expressar-ho igualment sostenint la culpa, la vergonya o la pena.

2. Dret a cometre errors i a ser responsable d’ells
No passa gens per no saber respondre el que el teu creies que haguessis hagut de contestar quan et van dir això que et va molestar. Podem quedar-nos en blanc i/o dir alguna cosa no adequat o alguna cosa que després ens penedim. Podem cometre errors i no passa gens, en la mesura que sigui possible es poden reparar si així ho creiem convenient. En comptes de veure l’error com un error i castigar-te, es pot veure l’error com una oportunitat per aprendre i per mirar dins de tu què és el que va passar, conèixer-te més i intentar buscar altres alternatives o respostes.

3. Dret a tenir opinions i canviar-les
No és necessari estar d’acord amb tothom, és més, si ho intentes pots caure en un pou sense fons. Una cosa és respectar i acceptar les opinions dels altres i una altra diferent és estar d’acord. Acceptar no significa estar d’acord amb aquesta persona i/o amb el que digui. Acceptar significa escoltar i intentar empatizar i comprendre què li porta a aquesta persona a dir i/o fer això, per poder així baixar les teves emocions negatives (en el cas que no t’agradi el que digui) i tolerar els seus arguments. A més com la vida és canvi i passem per diferents cicles vitals, pots tenir una opinió “x” en un moment determinat de la teva vida, i després canviar d’opinió. O no fa falta que passin anys, sinó que per exemple pots accedir a anar a un sopar que t’han convidat el cap de setmana, i quan arriba el divendres pots dir que no, sense haver de posar excuses. Pot ser que simplement no et vingui de gust i no passa gens.

4. Dret a no justificar-me
No fa falta que tot el que diguem necessiti d’una explicació. De vegades amb dir no, o no em ve de gust, no m’agrada, prou. En el cas que els altres intentin pressionar-te o fer-te dubtar perquè canviïs d’opinió, és important que sàpigues que pots actuar i dir a tot moment el que el teu creguis que és més convenient per a tu o el que el teu sentis, sent conscient de les conseqüències. I entrenar-te a mantenir la teva opinió i posar límits també és essencial per evitar entrar en culpa, pena o situacions de manipulació.

5. Dret a no responsabilitzar-me de tots els problemes
Aquest dret ens diu que no sempre ens podem fer responsables dels problemes dels altres i menys ser capaços de solucionar-los. Per això, si l’altre ens carrega amb aquesta tasca de solucionar-li les seves dificultats, és important primer de tot identificar si estàs disposat o no a fer-ho i posar límits a l’altra si la teva resposta és no.

6. Dret a demanar 
Aquest dret sembla simple i per a mi valoració professional és un dels més rellevants. És essencial sentir que tens dret a demanar el que desitges i necessites i que les teves necessitats no són menys que les dels altres. Que l’altre mostri disconformitat davant una petició vostra, no significa que hàgiu d’invalidar el vostre desitg o necessitat, sinó situar-vos que l’altre no vol/no veu/no pot o no està disposat a fer el que li demaneu, i que això no treu valor a les vostres necessitats.

7. Dret a dir “no ho sé”, “no ho entenc”
No tens per què saber-ho tot, ni entendre-ho tot a la primera. De vegades no tenim resposta pel que ens diuen i no per això ens hem de infravalorar o deixar que els altres o facin. Que no entenguis alguna cosa en un moment determinat no significa que no puguis fer-ho si s’explica d’una altra manera. Pots preguntar que t’ho tornin a explicar les vegades que sigui necessari si no ho comprens alguna cosa. I si l’altra persona reacciona de males maneres o jutjant-te de forma negativa és problema d’aquesta persona, no teu.

8. Dret a dir NO
Aquest dret sembla també un dels més simples, però com bé sabem a la pràctica és un dels més complicats. De vegades per dir que no, ens inventem les mil i una excuses o fins i tot mentim. Aprendre a dir “no”, sense sentir que t’has de justificar és essencial per sentir-te una mica més lliure.

9. Tinc dret a fer qualsevol cosa, mentre no vulneri els drets d’una altra persona. Est és el meu dret, però també el dels altres.

En aquest article hem vist el que és l’assertivitat i quins són els seus drets fonamentals. Espero que us hagi pogut servir per introduir-vos en aquest món de la comunicació saludable i que us pugui ajudar per expressar-vos de manera més lliure i més coherent amb vosaltres mateixos. Recordeu que és essencial entrenar-nos per ser cada dia una mica més lliures de pensament, sentiments, paraules i actes per això he escrit aquest article, perquè considero que aquest estil de comunicació que ens orienta a això, i ens guia cap a l’autenticitat personal.

Mireia Sánchez
Psicòloga sanitària i terapeuta familiar